<strong>La perfecció et fa històric</strong>

Regal Barça 89 - Madrid 55. A qui li agradi el bàsquet, ha de buscar a acb.com o a on sigui el partit d'avui, i mirar el tercer quart de Ricky Rubio. Pot haver-hi triples perfectes, o passades perfectes, o 20- 30 segons perfectes, però avui Ricky Rubio ha fet tot un quart perfecte. Ell solet ha propiciat un parcial de 22-0, i ha decidit un partit que ja tenia bastant color blaugrana. Ha robat 2 pilotes, ha anotat 2 triples, i ha donat assitències com ha volgut. Ha destrossat al Madrid com ha volgut, i quan tothom per Madrid el criticava pel Mundial tant "horrible" que havia fet. Jo fins i tot he arribat a llegir que Sergio Rodríguez hauria d'haver anat a la selecció, i que li hauria tret el lloc al cinc titular a Ricky. Viuen de somnis i il·lusions, de mentides que només es creuen ells.

Un dels 3 taps de Morris

Però parlem de tot el partit. Pascual ha sorprès tothom quan ha tret un cinc inicial sense Lorbek, Vázquez ni Ricky.
Amb Sada dirigint les operacions, Morris intimidant sota els taulers, i Navarro i Mickael fent la feina de sempre, el Barça de seguida s'ha començat a escapar en el marcador. I els canvis, només feien que augmentar el nivell defensiu i "estressar" més als jugadors del Madrid. Han sigut moments on els tirs lliures i l'aparició de Clay Tucker acosta al Madrid, però només és un miratge i un altre triple de Morris (5 triples avui, de 7 intents) deixa el marcador 45-29 al descans. El Barça dominava de 16, i les sensacions eren que el Madrid encara havia sortit prou viu d'aquella primera part.

El tercer quart ja l'he explicat àmpliament, i es pot resumir en el nom de Ricky Rubio. El partit s'ha trencat definitivament, i el Barça ja guanyava de 30, i l'últim quart es presentava  com una prova d'orgull, i de veure què guanyaria: les ganes de pallissa històrica del Barça o l'orgull/casta/garra/corage del Madrid. I ha guanyat el Barça. L'ambició infinita d'aquest Barça, que sembla que no es cansa de guanyar i de guanyar. Podeu pensar que per humiliar al Madrid no cal motivació, però jo no ho veig tan fàcil. Li passa una mica com al Madrid de futbol: si no existís el Barça, serien un equipàs sense rival a Espanya. Però el Barça existeix, i no se li'n van les ganes de guanyar. Això si, la bona notícia pels madridistes és que Ricky Rubio se'n va a la NBA a finals d'aquesta temporada. Que es consolin pensant amb això.
Demà la final contra el Power Electronics València, que s'ha aprofitat de la feblesa del joc interior del Caja Laboral, que demana un cinc suplent de Barac a crits.


Per cert, la línia dels 6'75 sembla que se li dóna bé al Barça: 13/23 en triples, amb un 56% incloent-hi un triple de Fran Vázquez.


Estadístiques: http://www.acb.com/fichas/SCOPA11002.php