<strong> Xiulets, xiulets i més xiulets </strong>

Després de un partit molt polèmic al Calderón, el Barça va visitar ahir San Mamés. El conjunt blaugrana va arribar a Bilbao amb la baixa de Leo Messi per una entrada de Ujfalusi i l'arbitratge posat sota sospita desde els clubs inferiors als dos grans: Barça i Madrid. Cada dia freqüenten més les típiques preguntes com: els protegeixen perquè són els bons? Doncs no, crec que són dues expulsions justes tan la d’Ujfalusi com la de l’Amorebieta. Però realment no escric aquest post per debatre sobre les expulsions recents del Barça o del Madrid.


En aquest post vull fer ressò dels xiulets en els dos últims camp on ha jugat el FC Barcelona. Per què? Perquè s’està convertint en un costum que no ve a res, sinó a posar més pressió als arbitres, ja prou qüestionats. Puc entendre aquesta pressió en moments puntuals del partit, però no durant tot el partit. Aquesta epidèmia va néixer a Madrid, més concretament al Vicente Calderón. És una malaltia que consisteix en recriminar cada cop que els jugadors del Barça toquen la pilota amb el pit però, no es queda aquí, els seus inconvenients són molt pitjors:per exemple quan un jugador culé rep una agressió, amb la pilota als peus, solen estar contents o fer senyals de mofa si aquest té una lesió greu i no pot caminar amb 2 setmanes. I aquest cap de setmana, l’epidèmia ja havia arribat al País Basc amb la casualitat, o no, que allà jugava al Barça. Es van poder veure els mateixos símptomes que la jornada anterior al Calderón xiulets a dojo per cada jugada que un jugador tocava la pilota amb el pit o prenia la pilota a un rival sense fer falta. Per agreujar la situació, un vell amic de Messi, Amorebieta , va atropellar gairebé sense perill de fer mal a Iniesta i l’àrbitre el va expulsar! Com pot ser? –es preguntaven a Bilbao-. Si casi no l’ha tocat! –es consolaven entre ells-. Però la realitat és que l’entrada era de presó. El basc va buscar fer-li mal a Don Andrés Iniesta i no ho va aconseguir –per sort-. El que més mal va fer a la Catedral no va ser l’expulsió de l’Amorebieta sinó que l’Iniesta pogués continuar jugant. Fins a quin punt hem arribat? Cada setmana hem de parlar de un lesionat culé?


En fi, he fet aquest post per desfogament. No entenc que perquè siguem infinitament superiors a la resta de rivals haguem de patir entrades constants i amb el patiment de tota la massa barcelonista de perdre els nostres jugadors, durant X temps, perquè en els altres camps o mitjans de comunicació és consolin per les expulsions. Sembla que demani protecció cap als nostres jugadors, però no es així entenc que cada deu partits ens lesionin un jugador però no un o ho intentin fer-ho cada jornada que juguem fora.