<strong>MotoGp, resum de la primera meitat d'any</strong>

Parlar de Motogp, és parlar de Jorge Lorenzo. En un Mundial previsiblement igualat, amb els 4 magnífics tenint opcions de tot a priori, només s'ha vist un pilot. Els altres han tingut altibaixos, problemes i lesions.

A l'hora de la veritat, totes les previsions han quedat en evidència. Tots els experts, i la premsa s'han hagut de rendir al jove pilot mallorquí. Porta uns números escandalosos, del nivell dels millors anys de Rossi, o Doohan: 9 curses, 9 podis i 6 victòries. A més, porta 5 poles consecutives (rècord de la marca del diapasó des de Wayne Rayney) i dóna la sensació sobre la pista que si no corre més, es perquè no ho necessita. Però com ha anat l'any fins ara? Veiem-ho.

Com he dit, no es veia favorit clar. Valentino Rossi és molt bo, però no és etern. Lorenzo apuntava maneres, però semblava difícil que ja estés preparat per guanyar al seu "company" d'equip. Pedrosa seguia amb els típics problemes de posar a punt la seva Honda oficial, i Stoner era una gran incògnita després d'un any amb molts problemes.

I així vam arribar a la primera cursa, on es va veure un Pedrosa molt desquiciat amb la seva moto, un Lorenzo prometedor, i el duel Rossi-Stoner, que es va acabar molt abans d'hora per culpa dels nervis de Stoner. Com sempre a Qatar, entre el pols, la nit, i el traçat, poques conclusions a extreure.

Degut al volcà islandès aquell no es va còrrer al Japó, i el Mundial va saltar a Europa. Però durant les setmanes que hi va haver entre els gran premis, va passar una cosa bastant destacable pel transcurs del Mundial: Rossi es va lesionar l'espatlla. I ha sigut destacable perquè els grans premis de Jerez, LeMans i Mugello es va veure un Rossi mermat, al 80% potser. I amb Lorenzo, si Rossi no està al 100%, no s'hi pot fer res. A Europa es va veure un Lorenzo recuperat dels seus problemes físics de Qatar, i un millor Pedrosa, però encara amb certs problemes a la moto. I així van ser les curses de Jerez i França (amb Stoner un graó per sota), fins que vam arribar a Itàlia. I va passar l'impensable: Rossi es va trencar tíbia i peroné. 15 anys seguits participant en totes les proves del Mundial, i ara hauria d'estar de baixa entre 4 i 5 mesos.

Rossi, en el seu pitjor moment

A tothom li arriba algun accident així, però després de tants anys, i tantes caigudes, Vale semblava immune a tot. Però, com he dit, a tothom li'n passa alguna així.

Doncs amb Rossi fora, i Stoner encara lluny de Pedrosa i Lorenzo, a partir d'aquesta cursa vam passar a la fase de Mundial que encara dura ara: el duel espanyol entre Pedrosa i Lorenzo. Duel que només es tal quan a Pedrosa li va bé la moto. Per què al Dani, ho el tenim lluitant per la victòria, o està lluny del podi. I aquesta irregularitat és el que fa que Lorenzo, que el pitjor resultat de l'any és fer segon, porti una avantatja de punts descomunal: 72. Gairebé 3 curses.

Pedrosa fa l'impossible, i no és suficient.

Val a dir que Lorenzo va guanyar 3 curses seguides "aprofitant" l'absència de Rossi, però les sensacions que donava, eren de que hauria guanyat a qualsevol pilot que se li fiqués davant. Pedrosa només el pot superar en curses molt especifiques, molt revirades.

Resumint, el domini de Lorenzo potser no es tan gran com diu la classificació, però la diferència de punts està allà, i a Pedrosa li deuen començar a pesar moltíssim. Ha acabat sent el Mundial més desigual dels últims anys, i només en pots gaudir si ets fan de Lorenzo.

Hi han curses emocionants, si, però Lorenzo està massa lluny de tots. I Dovizioso, de Puniet i Ben Spies fan bones curses i treuen el cap a les posicions davanteres, també es veritat. Però no sembla que hi haurà lluita pel Mundial, i això sempre es dolent per l'espectador. 

I res, el retorn de Rossi molt i molt abans del que ningú podia preveure va animar el panorama una mica, però se'l veu molt lesionat encara. Per què a part de la cama, també té la espatlla sense estar curada del tot. Guanyarà alguna cursa abans d'acabar la temporada?