<strong> Mascherano </strong>

Doncs sembla que ara si. Barça i Liverpool han arribat a un principi d'acord pel "Jefecito", 22 milions més 3 de variables, amb un contracte per 4 anys a raó de 5,5 milions l'any.

Primer de tot, el preu sembla raonable, tal i com està funcionant el mercat aquest estiu. Les comparacions amb Touré en quant a preu són odioses (24+6), però el problema no es que Mascherano hagi estat car, sino que a Touré se'l va vendre massa barat .

Segon, el Barça ha decidit desestimar la opció d'un "parche" pel mig centre a curt termini (que era el que la majoria proposava en aquest blog) a l'espera de que Oriol Romeu tingués una progressió espectacular semblant a la de Busquets, pero han preferit curar-se en salut i fitxar un jugador de qualitat i contrastat.
A mi la decisió em sembla correcta, ja que Romeu encara és massa jove, i donada la polivalència de Busquets, encara podrà entrar en alguna alineació si es dóna el cas de que algú de mig camp (Xavi, Iniesta, Keita) es lesiona i així ocupar el seu lloc.

Tercer, els canterans i tots els jugadors joves del món, quan entrenen amb el primer equip, aprenen coses dels "grans", ja sigui moviments, estils de passades, formes de pensar..., si Xavi va tenir a Guardiola de "profe", si Messi va aprendre al costat de Ronaldinho i Deco, si Bojan ha begut d'Eto'o, Henry, Ibra i ara Villa, si Thiago assisteix a classes magistrals de Xavi i d'Iniesta, Oriol Romeu creixerà al costat de Busquets i Mascherano.
De Sergio pot aprendre com ser campió del món i migcentre titular del Barça amb poc més de vint anys i que no se't pugin els fums; de Masche pot aprendre a com posar-se un equip i una selecció a les esquenes, a ser respectat en tots els camps en els que jugues, i a imprimir de caràcter a l'equip quan aquest ho necessita.

Quart i últim, amb Mascherano al Barça, Messi és una mica més feliç. I si Messi és feliç, preparem-nos per cantar gols...