<strong>GP d'Indianapolis, resultats i conclusions </strong>

El més destacat d'aquest gran premi segurament és l'asfalt del circuit. Desgraciadament, els canvis d'asfalt i els múltiples sots han fet que a cada cursa i entrenament molts pilots hagin acabat per terra amb la sensació de no saber per què. Si anem a lo esportiu, parlarem d'un nou triplet espanyol que no ha sigut català per la caiguda de Marc Márquez als 125cc. De cara a les classificacions del Mundial, s'han mantingut les sensacions del passat gran premi: a MotoGp i Moto2 els líders continuen ferms i gairebé intractables, i a 125 tot s'apreta. Però veiem-ho cursa per cursa:




MotoGp

Pedrosa, eufòric

Ahir l'americà aquell de la primera va explicar molt bé el que està passant aquest any a la categoria reina: per mínimes diferències que hi hagin entre els pilots, multiplicades pel número de voltes que es donen acaben sent 2 o 3 segons entre cada pilot. I al final de cursa el segon està a 3 segons del primer, el tercer a 4 segons del segon i així fins a arribar als llocs de les motos no oficials, i les Suzuki. I com a MotoGp tots els pilots són molt bons i regulars, no cometen errors i cada volta és com una volta ràpida. Van al límit i són com un rellotge, i així no hi ha manera de veure curses en grup o finals ajustats. La cursa va començar com sempre, amb una mala sortida de Lorenzo i bona de Pedrosa. El "convidat especial" d'ahir va ser Ben Spies, que va intentar escapar-se de bon principi. Pedrosa, molt atent, va anar encadenant voltes ràpides fins que el va agafar, el va avançar i es va escapar. Darrere seu, Lorenzo i Rossi van anar avançant a Dovizioso i a les Ducati oficials fins a acabar en tercera i quarta posició respectivament. Mal resultat per Lorenzo, que tot i fer podi va fer el pitjor resultat de l'any. La seva avantatja a la classificació segueix sent impressionant i no ha de patir, però veurem que passa. Males llengües diuen que si el Rossi no evoluciona la moto Lorenzo pot arribar a patir per mantenir la seva clara superioritat... Veurem.


Moto2

3 victòries seguides

Toni Elias sembla imparable a Moto2. A més, ahir va tenir aquell puntet de sort que sempre ajuda als campions. A la primera volta hi va haver una caiguda múltiple que va fer parar la cursa, i quan es va reprendre la van fer més curta. En comptes dels 45 minuts habituals va durar mitja hora, i això li va anar perfecte a un Toni Elias que portava dies amb febre i no gaire fi. Semblava una cursa que li aniria bé ja que el segon i tercer classificats del Mundial sortien molt endarrerits, i així va ser. Tot i que Iannone va remuntar fins la quarta posició, amb els 25 punts d'en Toni ja en té  67 d'aventatja, 1 més que Lorenzo respecte a Pedrosa. La cursa ahir és pot resumir ràpid. De seguida és va formar un grupet de 3 pilots que van agafar uns segons respecte al grup perseguidor i ja es va veure que la victòria se la jugarien el poleman Julito Simón, Toni Elias i Redding. A mitja cursa Elias i Simón van augmentar el ritme i Redding es va quedar despenjat en terra de ningú. Pel darrere el grup es va trencar i Iannone va passar al capdavant amb intenció d'atrapar a Redding, però li van faltar voltes. A dos voltes pel final en Toni va tirar al màxim i va agafar uns metres suficients per que Simón no l'ataqués a la última volta, i així va aconseguir la seva cinquena victòria de l'any, tercera consecutiva.


125cc

Sanció injusta pel crack de Cervera

No m'importa que pugui semblar un fanàtic, o que em critiqueu falta d'objectivitat, però ho vull dir ben clar: ahir Márquez em va recordar al millor Valentino Rossi. Quantes vegades hem vist a Rossi caure, aixecar-se i remuntar fins a la quarta o cinquena posició? Doncs ahir Márquez anava primer, amb 3 segons respecte a Terol, i va caure per què amb l'asfalt aquest mai saps quan te'n pots anar al terra. Amb l'espatlla encara dolorida, va aixecar la moto, i va arrancar-la lo més ràpid que va poder. Va perdre 29 segons en aquella volta respecte a Terol, i va acabar la cursa a 19 segons d'ell. D'acord que Terol va afluixar el ritme veient que el segon i tercer estaven molt lluny, però Marquez li va recuperar 10 segons. Especialment memorable (i típic de Rossi) va ser la última volta, on Márquez va començar fatal ja que es va colar i va fer dos corbes per la gespa i una escapatòria del circuit. No obstant, va tenir temps d'avançar els 3 pilots que el precedien i entrar en la cinquena posició, i com he dit a 19 segons de Terol. Però la direcció de cursa el va sancionar amb 20 segons, fent-lo quedar desé. Sanció injusta i molt cruel ja que si que és veritat que és va saltar un tros del circuit, però ni va guanyar temps, ni va apofitar-ho per avançar ningú i fins i tot va reduir conscient de que no podria haver fet això. Resumint, el Mundial s'apreta molt, ja que amb les dues victòries consecutives de Terol tenim a Marquez, Terol i Espargaró en 5 punts. Qui guanyi la següent es posarà primer. Però si a Márquez se li acaba la mala sort, poques esperances poden tenir els altres. Dona la sensació que en Marc és gairebé un segon més ràpid que tos els pilots de la graella.


http://www.motogp.com/es/Results+Statistics/2010/INP/MotoGP/RAC