Una setmana llarga després...

Abans de res, volia justificar la setmana sennse pràcticament activitat al blog. La mort de Simoncelli, a qui des d'aquest blog havia defensat quan era pràcticament indefensable i tothom el criticava, em va deixar sense ganes d'escriure aquell dia. I l'endemà, i l'altre. I quan havia de recuperar continguts i cròniques em va fer molt pal, i ho vaig anar posposant fins a decidir-me per un resum setmanal. A més, tinc poc temps lliure i la constància en un blog és difícil.

Primer de tot, la notícia de Simoncelli. Una notícia dura, i degut a que ni treballo en un diari ni sóc periodista, la notícia que no em va venir de gust comentar. Que si, que és molt bonic i respectuós parlar ara meravelles de l'italià, i posar vídeos amb música colpidora i el seu somriure a càmera lenta. A mi m'agradava, tenia opcions d'entrar en el nivell de Stoner-Pedrosa-Lorenzo, i ja està. Descansa en pau.

Les reaccions a aquesta mort si que ja són més discutibles, ja que alguns periodistes han parlat de motos i d'aquest esport sense saber-ne gens, i vull assenyalar clarament a una persona: Lluís Canut. En el programa del Tu diràs de RAC1, que va obrir amb la mort de Simoncelli i l'expert en motos explicant trajectòria de Simoncelli i l'accident. Doncs Lluís Canut va demostrar que fora de futbol i bàsquet, va una mica justet. Va preguntar si va ser la conducció agressiva de Simoncelli el que va provocar la seva mort. Molt bé, Canut. mira les imatges, si no ho havies fet. I si ho has fet i preguntes això... no sé. Pregunta-ho en privat si en saps tant poc.
En aquestes notícies moltes vegades malauradament veiem el pitjor de les persones. 

L'actualitat esportiva (o sigui, el Barça i el Madrid) estava molt centrada en dos punts: Messi estava en crisi per fallar un penal davant del Sevilla, i el Madrid ja era favorit per tot i ja volien enfrontar-se al Barça, que el guanyarien segur. Amb els partits inter-setmanals, on el Madrid va tornar a golejar i Messi va tornar a quedar-se sense marcar aquests comentaris van anar creixent. Malauradament, per mi va ser la premsa catalana la que va reaccionar pitjor en això. A Punto Pelota els típics cafres van criticar a Messi i ja asseguraven que era individualista i sobrevalorat. I evidentment, a Cuatro van fer el seu vídeo muntatge amb Messi en crisi. Però Cuatro fa vídeos exagerats per tot. La premsa barcelonista va interpretar que des de Madrid, generalitzant, s'estava atacant a Messi molt durament i deient que era molt injust criticar a Messi. En fi, debats estèrils, inútils, i per vendre més diaris. Ara que no sé si prefereixo les mentides interessades o portades com les del Mundo Deportivo el dijous. Valdés en calçotets.

En els altres esports que es comenten al blog, en la ACB el Manresa continuava el seu bon inici de lliga guanyant al Gran Canaria a casa, però perdent a Sevilla aquest cap de setmana amb un immens Paul Davis. El Barça guanyava els dos partits d'ACB i el d'Eurolliga, amb solvència i recuperant Pete Mickael. La Penya, com el Manresa, un guanyat i un perdut. realment em sap greu l'absència de recomanacions del SuperManager, però la setmana que ve tornarem a ala normalitat.
El lockout va semblar acabar-se, però es va quedar en res. I de moment, Ibaka ha arribat al Madrid i Eyenga ha tornat al Joventut de manera temporal, juntament amb Baéz, que si es un fitxatge per tota la temporada i que ha d'anar molt bé en el joc interior.

I per acabar, la F1 amb poques coses a decidir-se. Vettel torna a guanyar amb la facilitat i sobrietat habitual, amb Button segon i Alonso aguantant el podi defensant-se dels atacs de Webber. Massa i Hamilton van tornar a xocar, i aquesta vegada va ser culpa del brasiler. Cinquè va ser Schumi, que sembla acabar en forma el campionat, i Alguersuari va quedar 8è, i així Toro Rosso ja supera a Sauber en el mundial de constructors. 26 punts d'en Jaume per 15 de Buemi, el seu company.

Per cert, en el futbol, des del dissabte Messi ha marcat 6 gols, amb 2 penals, i el Madrid va guanyar patint a Anoeta. Cuenca porta 3 partits consecutius de titular, i Piqué, Puyol i Alexis ja han tornat a disputar minuts.

3 comentaris:

T'entenc en el de la dificultat de donar-li continuïtat al blog.A mi em passa lo mateix.Despres sobre la mort de Simoncelli,molt dolorós per a l'esport en general (en tots els casos apareixen ignorants que volen opinar de tot),el debat de la suposada crisi de Messi,ridicula i la tapa del Mundo Deportivo amb Victor en calçotets semblava d'una revista de premsa rosa,però bé el que busquen,no ho oblidem,és vendre diaris.Salutacions.Alejandro Alonso.
De vegades en els esports així es perd la percepció que la mort pot esperar-te a qualsevol retomb. Vist des del sofà de casa, sembla tant fàcil el que fan que no som conscients que poden passar aquestes coses fins que arriba un dia que hi ha una desgràcia. Per sort, molt i molt de tant en tant.
Una llàstima.
Bon resum de la jornada, tots desitjem el retorn de nou a les rotatives :P (algun dia si :) ) i esperem amb il·lusió l'opinió i explicacions sobre diferents esports.

Per exemple lockout acabarà algun dia? aquest ultimàtim se'l creuran?

Lo que diu l'anònim de la continuïtat no ho entenc, jo crec que es comenta la dificultat de donar certa constància en moments difícils. Continuïtat i trajectoria en té de sobres aquest blog i cada cop més.

Jo reconec que no miro mai les motos. Pero al veure el que va passar i les repeticions, i de la manera en que va passar ... hem vaig quedar molt parat. Els que vieuen les motos, com la gent que escriu el blog (entre d'altres esports) no m'ho puc ni imaginar el que van sentir.

Publica un comentari a l'entrada