<strong>Supercopa ACB 2011, semifinals </strong>

En dos dies s'ha disputat la SuperCopa Endesa, amb l'absència inexplicable dels concursos d'esmaixades i de triples, habituals en anys anteriors. El primer partit va ser el derbi basc entre Bilbao i Caja Laboral, i vam veure un Baskonia molt encertat en el tir exterior, però dèbil per dins. Normal, ja que amb la marxa de Barac i Batista, només el jove Seraphin, amb contracte temporal, té "nom" de pivot dominador a Europa. Però el Caja Laboral fitxa sempre durant la temporada, així que ja veurem amb qui es fixa els propers mesos. Semblava que el partit se l'enduria fàcil l'equip baskonista, però el Bilbao, amb la seva fe i coratge habitual, i el públic al seu favor, van estar fins al final amb opcions. Heurtel fa bona pinta, partidàs d'Oleson, i com sempre bon partit de San Emeterio.

Però el plat fort, per sorteig (algú s'ho creu?) era el Barça Regal - Reial Madrid.

Les novetats del Barça Regal 2011/12

I el partit va començar com sempre. O millor dit, com sempre des que Xavi Pascual és l'entrenador del Barça. I això vol dir que el Barça amb certa facilitat, bona defensa i joc interior més potent, es va començar a escapar del Madrid. En els primers minuts del segon quart el marcador reflectia un 35 - 23 que era la màxima diferència, i tot semblava que ens portaria a l'enèsima pallissa del Barça al Madrid. Però el Barça es va apagar, el Madrid va començar a defensar millor i poc a poc es va anar fent amb el ritme i el control del partit. Al descans el Barça ja només disposa de 2 punts d'avantatge respecte el Madrid, i els minuts al vestuari tampoc van ajudar gaire al Barça. Els problemes per anotar del Barça eren més que evidents, Navarro estava en un 0/8 en tirs, i la sensació és que no hi havia ni sistemes ofensius. Tot jugades individuals, i el Madrid que sense estar espectacular en atac, poc a poc s'anava escapant.

Molt malament Felipe ahir

Hi havia la sensació generalitzada de que a poc que el Barça sortís de l'estat mental d'apatia i falta de concentració en el que estava, podria emportar-se el partit o com a mínim tenir opcions. I tot i que es va acostar en el marcador, en cap moment va arribar a jugar com en els primers 6-7 minuts de partit. I com va poder guanyar el Barça Regal? Doncs perquè al Madrid li va donar per llençar el partit. No va anotar durant 6 minuts, i de culpables en podem tenir molts. Laso, i la seva mala direcció des de la banda. Malament en els canvis, sense demanar temps morts, i escollint malament els jugadors. Va preferir jugar amb Llull de 2 i Sergio Rodríguez de base, deixant a la banqueta a un jugador que els havia anat molt bé: Jayce Carroll. Un parcial de 10-0 va capgirar el partit, i l'apoteosi de mala direcció de Pablo Laso la vam veure tots, en un temps mort d'aquells televisats. Pablo Laso, perdent, indica que la jugada per remuntar el partit es que Felipe Reyes se la jugui per veure si treu un 2+1. Felipe Reyes, que portava un 1/9 en tirs i que molts madridistes pensen que ha de jugar molts menys minuts, i amb un rol totalment diferent. Així que ni Pocius, ni Carroll, ni Tomic. Pilotes a Reyes. I així els va anar. Felipe agafant rebots és una bèstia, amb el bon sentit de la paraula, però ahir agafant 10 rebots (5 d'ofensius) va fer -3 de valoració.
Del Barça, destacar que tot i els 30 primers minuts, Navarro va aparèixer l'últim quart per fer 10 punts. Lorbek va ser el millor, sens dubte, i Marcelinho i Eidson no van fer mal partit. Incomprensibles 0 minuts per Rabaseda, i correctes N'Dong i Vázquez, tot i que es va trobar a faltar Perovic i la seva alçada. Perovic no va jugar perquè és el descartat en la SuperCopa.

Aquesta tarda, la final