<strong>Inda a l'Esport3 </strong>

Els que em coneixeu més sabeu de la meva petita croada contra Eduardo Inda. Com explico sovint, aquest blog va sorgir d'un grup al facebook on criticava cada dia la portada del Marca que molt probablement firmava el seu director: Eduardo Inda. Lluny de calmar-se amb el temps i les crítiques, ja no només meves sinó bastant generalitzades, va obrir un videoblog i tot es va radicalitzar més. Sempre he pensat que no era més que un titella de Pedro J. Ramírez, director del Mundo i periodista d'aquells que abracen la famosa sentència de Goebbels: "Una mentida repetida mil vegades es converteix en dogma de fe".
Així, Inda va arribar a ser el director del diari esportiu més llegit d'Espanya sense pràcticament cap experiència en periodisme esportiu, però amb el convenciment que la seva línia editorial podria ser manipulada i influïda pel veritable ideòleg: Pedro J. Malauradament per Inda, les crítiques no paraven, i el seu idolatrat Pedro J. el va substituïr de la direcció. Al Marca ho van vendre com un augment de responsabilitats ja que passava a dirigir la televisió VEO7, també del grup Unidad Editorial, però res més lluny de la realitat. VEO7 va despatxar a la meitat de la plantilla amb l'arribada d'Eduardo Inda, i poques setmanes més tard, va tancar. Ara em sembla que ha tornat a obrir, i ja no sé si Inda n'és el director, però em sembla que no.

Inda apareix a MarcaTv de tertulià al programa Futboleros, i un cop setmanalment també participa en les tertúlies de Federico Jiménez Losantos, a esRadio. I curiosament, acostuma a intervenir en les tertúlies on critiquen més a Catalunya. I que fa el diari Marca, a tot això? Doncs segueix pràcticament igual. Han tret alguna portada més digna que abans, però res ha canviat. La única cosa que si es nota, és l'absència d'Eduardo Inda ja que el seu afany de protagonisme no ha estat imitat pel nou director. Ja no surt el nom del director del diari a la portada, o es recorda per la web paraules del director que s'han complert amb la "coletilla" de tal y como dijo Eduardo Inda. Almenys en això, ha millorat.

Aquest post, a part de ensenyar-vos aquest home a qui tant he criticat, despreciat, ridiculitzat enfadat i rigut, és per criticar una vegada més al programa de Lluís Canut. No m'agrada criticar a la televisió pública del meu país, sempre preferiria criticar a Tele5, la Sexta i Deportes 4. Però el programa del Canut no m'ha agradat mai, i ja comença tot en la, per mi, extremadament ridícula cançó. Ho veig una espècie de voler fer un Punto Pelota en català, però respectuós eh ;) i no és això. Sempre s'ha de criticar al 100% el que fa el Madrid, Mourinho i tot el que es pugui, mentre que el Barça és una bassa d'oli, la perfecció absoluta i una nova religió en la que ens hem de convertir. I de tant en tant, hi va algú del Madrid perquè no sigui dit. La realitat és que es passen el programa rient-se d'ell amb la superioritat moral per ser del Barça. I això per mi és el més criticable i pitjor: aquesta manera de presumir. Ja no es treure pit, que s'ha de fer de tant en tant, però l'estil i l'ambient denota una xuleria que recorda molt a la típica xuleria i caràcter madrileny. I per 3 anys bons no pots oblidar que t'has passat segles criticant el caràcter dels madrilenys. No érem treballadors i estalviadors aquí? Doncs deixem-los els aires de superioritat a ells, que ja els hi queden bé. En fi, gaudiu si podeu, d'Eduardo Inda. Sort del gran Joan Maria Pou, que replica i ataca prou durament a Inda. En Pou si que és un exemple. Per cert, en Pou no és habitual del programa, sinó potser no el criticaria tant.