<strong>NBA 2010-2011 Alternatives de l'Est</strong>

Bé, avui toca el torn del 3r i últim candidat alternativa a l'est. Es tracta dels Atlanta Hawks, etern candidat els últims 3 anys, un equip amb un gran desplegament físic i de joc d'atac que a vegades pateix en defensa.

Atlanta Hawks:

Campions un cop de la NBA l'any '58 quan la franquícia estava assentada a la ciutat de St. Louis, Missouri, i 4 cops campions de conferència, els Hawks van tenir una època daurada entre els anys '57 i el '61 quan eren assidus a les finals de conferència, amb el gran Bob Pettit, i tot seguit ja es van moure a la ciutat d'Atlanta. Allà es van fer un fart de perdre finals de divisió en els playoff (les eliminatòries entre divisions ja no es fan en la NBA), i després va arribar el gran "Pistol" Pete Maravich, un dels millors tiradors purs de la història de la NBA. Un jugador que entra junt amb Larry Bird, Reggie Miller i Ray Allen en l'olimp dels tiradors imparables nord-americans.
Però amb ell no van arribar les victòries.

I així, els Hawks es van passar els anys '70, '80 i '90 sent l'equip que encara ara se'l considera, un bon equip de regular però que mai arriba enlloc en els playoffs, tot i que sempre hi entrin.

Els finals dels '80 principis dels '90 van tenir magnífics equips, amb Dominique Wilkins i els duels contra els Bulls com a moments destacats, però els títols no van arribar.

I el buit. Del '99 al 2007 ni es van classificar - i en aquells anys la conferència est era la més feble amb molta més diferència que ara que està molt equilibrat-.

2007 i la construcció d'un equip guanyador: L'any 2007 es va aconseguir un canvi de mentalitat en la franquícia d'Atlanta. Es van realitzar bons fitxatges i es va crear un bloc que es manté fins a aquest mateix any, estem parlant de les contractacions dels següents jugadors:

Mike Bibby: Un gran base anotador i molt ràpid, que havia destacat varis anys jugant amb els Sacramento Kings, un dels equips més aplaudits i vistosos de les últimes dècades ( si algú els recorda és que entén de NBA: Mike Bibby, Doug Christie, Vlade Divac, Peja "american graffiti" Stojakovic, Chris Webber, Bobby Jackson, Brad Miller, Songaila, Anthony Peeler, etc.)

Joe Johnson: Jugador poc destacat als Phoenix Suns durant varis anys es tracta d'un excel·lent anotador i talentós jugador que fàcilment t'arriba als 30 punts, és un dels jugadors de la lliga preferits pel que subscriu aquestes paraules. Dels millors tiradors purs de la lliga, tot i que també pot penetrar i defensa bé. El líder espiritual de l'equip. All-Star titular l'any passat.

Zaza Pachulia: Un talentós pivot georgià amb imponent físic i 2'11 d'altura, tot i ser blanc, i bons moviments en el poste baix així com boníssima mà de mitja-curta distància. Promitjos anotador si rebotejadors pobres, qua fan pensar que el seu rol en l'equip és menor del que realment és. Gran jugador d'equip.

Al Horford: Elegit l'any 2007 en 3a posició del draft, el "latino" Al Horford és el futur de la franquícia. Jugador dominicà nascut el '86, aquest any ja va anar al All-Star - com a reserva- i per mèrits propis. Es tracta d'un 4 molt físic i amb bons promitjos d'anotació. Tot i que on destaca més és en els rebots, és un rebotejador nat i sovint arriba als 20 per partit. Bon intimidador i bona visió de joc en l'interior de la zona. Ha millorat en el tir a mitja distància.

Josh Smith: Un jugador elegit pels Hawks el 2004 i que es va donar a coneixer l'any 2005 en l'all star guanyant el concurs d'esmaixades. Es tracta d'un jugador que viu del físic, amb una mà pobre, però amb unes qualitats pel salt innates. És el jugador més jove en arribar als 1000 taps en la NBA (2 per partit) i un dels millors matadors de la lliga, un espectacle pels aficionats i 15 punts 8 rebots durant la seva carrera.

L'equip també compta amb jugadors de banqueta bastant bons, com Ethan Thomas, Jamal Crawford -escorta ex-Bulls i excel·lent anotador, amb un partit històric de 52 punts-, i Marvin Williams.

Pros: Amb aquests jugadors com a titulars l'equip s'ha colat a tots els playoffs els últims anys, i aquest any pot ser l'equip sorpresa. Personalment m'agrada molt aquest equip, tot i que com tots els equips de la conferència est, pot patir molt en les gires per l'oest. Bon joc interior. Bona intimidació i poder rebotejador.

Contres: La defensa, necessiten ser un equip més contundent en defensa, sobretot en els playoffs. En el perímetre depenen en excés dels punts de Joe Johnson, que és un dels pocs tiradors bons que tenen.


I aquí senyors s'acaba el meu repàs dels candidats a la conferència est, el següent post: equips que poden donar la campanada en la conferència est i arribar més lluny del que s'esperava. Després ja passarem a la conferència Oest, que queda molta lliga encara!!

Per la vostra informació aquesta nit Cuatro no falta a la cita - i jo tampoc- amb un gran partit:

Portland Trail Blazers - Oklahoma City Thunder. A les 03:20am per Cuatro.


In memoriam ídem.