<strong>Les reaccions des de Madrid</strong>

Aquest blog va sorgir a a partir d'un grup al facebook, anomenat "En contra la portada del Marca". En els seus inicis, el grup és deia "La portada del Marca és surrealista", però ha anat empitjorant amb el temps, amb exemples que tothom recorda com Clemente vestit de Superman, o les ungles de negre de CR7. Així doncs, com a fundador/creador/programador/ideòleg, em dono un homenatge a mi mateix, i al blog amb aquest post. Com vaig dir ahir després del partit, al meu facebook: quan després de dos anys guanyant-ho tot, fas un blog del Barça, mai t'esperes un 5-0 al Madrid. Gràcies Barça, no et mereixem. 
Així doncs, potser no toca, però és molt divertit fer-ho: anem a veure les reaccions de la premsa de Madrid. 

Portada del dia abans

Comencem amb el dia abans, amb la portada d'ahir. Venia el millor partit del món futbolístic, i ells treuen el titular que parla de l'àrbitre.  A més, com últimament fan, s'inventen una paraula patètica. Spepcial one, per poder parlar més i més i més de Mou. En els 2 dies abans del clàssic, el Madrid és deia Mou Team o Real Moudrid. Avui ja torna a ser el Real Madrid. Ja ho diuen els entesos: les victòries són de Mourinho i les derrotes dels equips. El que no entenc és com un president el pot fitxar. Desesperació, suposo.


I a sota d'aquestes línies, un document de la pàgina 8 del MArca d'ahir. Ho van començar els programes del cor a Tele5 i Antena3, i ara ja ho apliquen a Pep i Mourinho. El resum és terriblement madridista: Pep Guardiola denota superioritat i "engreimiento", i també "hastío" i disgust. Mou, en canvi, està seriós, tranquil i no dramatitza. A més, sempre troba la paraula correcta.
I es queden tant amples, s'hi s'ho deuen creure i tot.

I anem a les reaccions d'avui. La portada, que està encapçalant el post, és vergonyosa en 3 punts: 

- "Mouchísimo Barça". Han de posar Mou on sigui, sense sentit ni vergonya.

- "Los cules se ensañaron gestualmente". Pique fa una maneta al públic DEL CAMP NOU. I ja està.

- Segueixen desprestigiant a Guardiola. No ho aconseguiran, per molt que ho intentin.

I seguim amb lo de Guardiola, que juntament amb l'arbitratge, és la seva gran excusa i tema per intentar desviar la atenció. Hi ha un article, que parla de Guardiola i se'n fot tractant-lo de reculli-pilotes. Trist. Però deixo aquí l'article que l'ataca directament i sense dubtar-ho:

Com més desesperats estan, més ridículs són. I no vull acabar sense aportar la meva "gracieta" en honor al partit. El meu joc de paraules. Basat en una coneguda cançó de R.E.M, que deixo per si voler escoltar.

It's the end of the Mou as we know it.
It's the end of the Mou as we know it.
It's the end of the Mou as we know it and I feel fine.

Potser no és gaire bo, però estic massa content perquè m'importi.