ACB: Jornada 7

Per fi ha arribat la primera victòria de l'Assignia Manresa, i com no podia ser d'una altra manera va ser una victòria 100% coratge i 100% fe. El Barça va seguir creixent, i tot i començar fred com sempre, quan va despertar va recordar el Barça de la SuperCopa o el de la temporada passada. La Penya va pagar un començament horrible contra el Madrid amb una nova derrota, i el Caja Laboral és va desfer del Cai amb certa facilitat.
Els equips revelació segueixen sorprenent, i tant Valladolid com Bruesa van guanyar contra rivals amb més pressupost i amb aspiracions clares de playoff. Estan en quarta i cinquena posició, a una victòria del trio líder. Els donostiarres van guanyar al Bilbao, amb un Javi Salgado -ex capità del Bilbao- i un Doblas estelars. Per la seva banda, el Power Electronics va sumar una nova derrota, amb entrenador interí, a la pista del Valladolid. Està empatat a la última posició amb l'Assignia Manresa i l'Alacant, en una temporada per oblidar. Veurem la reacció.


Rabaseda esmaixa... davant Vázquez!
El partit del Barça va ser com els 2-3 últims. Els jugadors surten molt freds, i molt poc concentrats. Xavi Pascual intenta arreglar aquest situació posant a Sada i a Lakovic en comptes de Navarro i Ricky, però Sada no va tenir el dia dirigint. La reacció va venir quan el Fuenlabrada guanyava de 7, però amb la sortida de Ricky i Navarro el partit va canviar, i el Barça és va començar a distanciar en el marcador. El tercer quart va servir perquè el Barça trenqués definitivament el partit, i a l'últim quart Pascual va donar minuts als menys habituals. Perovic continua progressant. 
Al Fuenlabrada hi havia Rabaseda, jove perla cedida pel planter blaugrana. Se'l va veure nerviós, amb ganes de demostrar moltes coses, però amb molt bona pinta. 
Una pena que el cedissin, ja que ara podria substituir a Basile i el Barça no hauria d'haver fitxat a Ingles, però és molt jove i ja tindrà temps de triomfar.


El duel de la jornada era el DKV - Madrid. Amb l'olímpic ple i el públic animant com sempre, ningú s'esperava que el DKV sortís al partit tan empanat. Va trigar gairebé 8 minuts a anotar la primera cistella, i el marcador ja era d'un 0-13. I tampoc va servir de molt, ja que al final dels 10 primers minuts, el parcial era de 5-22, i partit sentenciat. Al descans el marcador ja reflectia un dur 20-44, i unes sensacions terribles. Però la Penya és un club amb molts canterans, implicats amb el club i en el projecte, i quan Pepu els hi va donar les regnes del partit, Jelinek, Franch i Norel van començar a retallar distàncies, amb l'ajuda dels "veterans" Trias, Mc Donald i sobretot Hosley. Al final el Madrid va haver d'esforçar-se a defensar, ja que va estar a punt de deixar escapar un partit que tenia controladíssim, però el temps jugava al seu favor i el DKV no va poder completar la remuntada. Ningú enten per que Pepu va treure de la pista als joves a 3 minuts del final, quan eren ells els qui havien fet tota la feina i la reacció. Horrorosos la dupla exterior English/Robinson, amb un -10 combinat.


Slokar segueix aportant
I per acabar, bones notícies. El Manresa aconsegueix la seva primera victòria, i la permanència ja no sembla una fita impossible. Owens no va quallar i ja l'han "tallat", però Slokar comença a aportar molta feina a la pintura, i Alex Llorca millora partit a partit. El duel amb l'Alacant va ser una muntanya russa, amb parcial per part dels dos equips i remuntada final del Manresa espectacular. Un 0-10 en temps rècord. L'Assignia Manresa semblava tenir-ho tot perdut quan a falta de poc més d'un minut pel final, perdia per 67-60. El 0/7 estava a un pas, però just en aquell moment va ressorgir el Manresa amb més força que mai per demostrar el seu orgull i donar-li la volta al partit, amb un 0-10 elèctric. Un triple de Majstorovic, una cistella de Llorca, un triple de Grimau a falta de cinc segons per al final i dos tirs lliures del mateix Jordi van consumar la remuntada impossible, que els hi donarà ales i un plus de confiança per als seus propers compromisos . 


http://www.acb.com/resulcla.php

2 comentaris:

El Regal fa por, jugant sense ganes guanyen com volen. I a sobre fitxen a ingles...
Pero la Penya sempre sera el millor club de basket. No necessitem diners del futbol, som la cantera de Catalunya.
La meva pregunta és:
Si Rabaseda hagués fet un partidàs al Palau, l'hagessin deixat tornar a Fuenlabrada?

Publica un comentari a l'entrada