<strong>ACB: Jornada 6</strong>

El Barça millora, la Penya ensopega i el Manresa naufraga. Aquest és el resum ràpid de la sisena jornada dels catalans a la ACB. Però com sempre, va haver-hi moltes altres coses. Com per exemple, el partit de la jornada, un interessant València- Baskonia. Era la oportunitat pel València de demostar que la victòria contra el CSKA a la Eurolliga havia estat el canvi de xip que necessitaven. Va ser un partit molt igualat, a ratxes d'anotació per part dels dos equips. Però increïblement, a l'últim quart el València només va anotar 2 punts, i van ser des del tir lliure. 0/17 en tirs de camp, i la sensació que necessiten un canvi radical, i es comença a parlar de canviar l'entrenador. El Madrid va començar molt malament el seu partit, però el va treure endavant sense problemes, però amb protagonistes no habituals. Suárez va jugar el seu pitjor partit de la temporada, i Reyes també va jugar poc i malament (-4 de val.) Com sempre, sense rols definits aquest Madrid de Messina. Els millors van ser Velickovic i Tucker.


El Barça tenia una dura prova al camp del Cajasol. Són dos equips que es basen en la defensa, i el Cajasol va aguantar al Barça durant 3 quarts. Ricky va sortir al segon quart, i va revolucionar el partit. Semblava que el Barça es podria escapar abans del descans, però als últims 30 segons de la primera part el Cajasol va fer 5 punts seguits i es va quedar a només 3 del Barça. I va tornar a passar el mateix a al segona part: amb la sortida de Ricky el Barça va millorar i va poder escapar-se. EL Cajasol ho va anar intentant, però a 3 minuts del final un triple d'un irregular Navarro va fer callar a tot el pabelló, i va acabar amb les esperances de l'equip local. Molt bon partit de Mickael, i mal partit en general dels interiors del Barça. Està costant trobar el nivell de la temporada passada.


El DKV va fer un mal partit. Així de simple, així de senzill. El Valladolid va sortir en tromba, i quan el DKV se'n va donar compte, ja perdia de 15 i havia de remuntar. Però per remuntar, s'ha de millorar i que el rival baixi el nivell. Evidentment, el DKV va millorar, però el problema el van tenir amb el Valladolid, que va tenir un dia d'aquells que t'entra tot. Els pivots, que en principi estaven tocats i eren dubte, van sumar moltíssim, gairebé fent números de record. 63 de valoració entre 3 pivots,  amb 20 minuts de mitjana cada un. 
I a més, el Valladolid tenia a Fede Van Lacke, l'MVP de la jornada. Massa pel Joventut. Hosley i McDonald van seguir al bon nivell habitual, i sembla que English recupera el bon joc que els aficionats de la Penya esperaven.


I per acabar, l'Assignia Manresa. Des del principi de temporada, que vaig dient que no feia bona pinta. Que em sabia greu, però que no sabia s'hi podrien fer el miracle de cada temporada i quedar-se a la ACB. I tristament, s'estan complint les meves pitjors prediccions. El Manresa encara no ha guanyat, i ja és el pitjor equip de la ACB. En aquest partit, van començar amb bona defensa i dominant el ritme del partit. Estaven guanyant a l'Unicaja, i tot feia bona pinta. El problema va venir amb l'equip suplent. Quan van començar a rotar els jugadors, és va veure que el Manresa no té fons d'armari, i va començar a perdre moltes pilotes, a fallar tirs fàcil, i a rebre parcials duríssims per part de l'Unicaja. La segona part va continuar tot igual, i amb l'Unicaja a un altre ritme el Manresa mai va poder ni somiar amb la remuntada. Slokar va fer un molt bon partit, així com Grimau i San Miguel. Però els seus suplents els hi costa moltíssim, i l'equip baixa molt quant no hi són sobre el parquet. Sembla que el partit inicial d'Owens va ser un miratge, i que no aportarà el que s'esperava. Preocupant, però encara salvable. Esperarem el miracle de cada any, que arribarà.