<strong>ACB: Jornada 4</strong>

Sorpresa en aquesta jornada a l'ACB. EL Regal Barça va perdre a casa, i deixa el liderat al Madrid. Un Madrid que tot i no enamorar, i tenir problemes interns evidents, va treient els partits endavant. 
El Caja Laboral li va costar però va acabar guanyant a Granada, i l'Unicaja va patir al final contra un CajaSol que fora de casa baixa massa el nivell.
El Power Elcetronics Valencia va jugar una primera meitat molt dolenta contra el Madrid, i tot i que es va acostar al marcador, les lesions li estan passant factura i no acaba d'arrancar. També es veritat que ha jugat contra Bilbao, Barça i Madrid consecutivament, i que venia de jugar Eurolliga.


Abans de parlar dels catalans, volia parlar un moment del Madrid. Messina se'l considerava el millor entrenador d'Europa. I potser ho era. Però és evident que a Madrid no s'ha adaptat. No es porta bé amb Prigioni, i mai li dóna els minuts importants, preferint l'any passat a Llull, que no era un base pur. I tant l'any passat com aquest, dóna molts minuts a jugadors que al cap d'un mes ni juguen. El que està fent amb Vidal, i sobretot amb Velickovic, no crec que hi hagi algú que ho entengui. Sabeu quants minuts jugaria Vidal al Barça? Seria com un Grimau més jove, i amb millor tir de 3. Per no parlar de Hansen i Kaukenas, qui fessin el que fessin mai van poder agradar al tècnic italià. Garbajosa hi ha partits que tampoc juga, i sinó deixa a Felipe a la banqueta és perqué Reyes és molt Reyes i li acaba salvant el cul molts partits. 
Però on veig més problema és a la direcció tècnica. Qui va fitxar a Morris Almond?
I d'Or Fischer, en que millora en alguns pivots del Madrid? La contractació de Fisher per suplir al lesionat Prigioni és la enèsima vacil·lada del diners que pot malgastar el Madrid. El sou de Messina i ajudants és més alt que el pressupost de 3 o 4 equips de la ACB. 

M'he deixat pel final a dos grans noms: Pablo Aguilar i Sergio Rodríguez. Pablo Aguilar era la perla de la cantera madridista, i el van cedir a Granada. L'any passat va fer una temporada boníssima, i el Madrid el va repescar aquest estiu. Ni 15 dies després, el van tornar a cedir, però aquest cop a Saragossa. Per donar minuts a Mirotic, la nova perla. Ús podeu imaginar quants minuts dóna Messina a Mirotic.
I Sergio Rodríguez, l'anti-Ricky segons la premsa madrilenya. No defensa, però no defensa gens. Sempre es diu que Navarro no defensa, però no té punt de comparació la gran defensa de Navarro comparat amb Sergio Rodríguez. Quan el València li va remuntar el partit al MAdrid, va ser amb Sergio a la pista. Amb Fisher -temporer, fa una setmana que està a Madrid- el Madrid va tornar a dominar el partit. Aquests canvis de ritme, jugar alegre, i triples encara no han arribat i la realitat és que porta -15 de valoració en els dos últims partits. Especialment dur va ser el -10 a Olympiakos.


El Barça no va estar bé. Mai es va escapar, i mai va poder amb la defensa i les ganes del CAI.Evidentment que no va tenir el dia, que va fallar tirs que normalment fica. Porcenatges baixos, i massa pèrdues. Només l'etern Navarro i un Pete Mickael majestuós van posar el Barça al partit. Quinteros va forçar la pròrroga pel CAI, i com es diu: qui força la pròrroga la guanya. I així va ser amb una cistella de Van Rossom a l'últim segon. Aquesta nit hi ha Eurolliga i suposo veurem al Barça de sempre que tindrà ganes de treure's el mal regust de la primera derrota de la temporada.


A Badalona en canvi, estan molt i molt contents. El DKV ha encadenat 3 victòries consecutives. Will McDonald, Hosley i Robinson sembla que han sigut bons fitxatges, i aporten punts i lideratge a un equip molt nou i jove. De Trias no hi havien dubtes i està fent el que s'esperava d'ell: molt treball, rebots, assistències i se li demana que tiri més. El que sempre ha fet Trias. L'únic que no acaba d'arrancar és Carl English, que hauria de ser el màxim anotador i referència ofensiva de l'equip, i que de moment veu com Jelinek està molt en forma, i demana més minuts a cada partit que passa. 38 punts en 4 partits d'English, i 28 de Jelinek, amb menys de la meitat de minuts. De moment el DKV ja està empatat amb Caja Laboral i Barça, i sembla que aquest any si estarà a la Copa i els PlayOffs. Encara que falta veure'ls davant d'un gran. Aquest diumenge davant un Power Electronics que busca una victòria que l'encamini cap a la zona alta, serà una molt bona prova.


Finalment el Manresa, segueix preocupant. Potser les pitjors sensacions venen de la defensa, que permet molts punts al rival. El Manresa sempre havia destacat per partits travats, amb una gran defensa i marcadors baixos. Aquest any, està rebent una mitjana de gairebé 82 punts, i amb els seus problemes de sempre en l'anotació els resultats són els que són: 0-4. Aquesta setmana van a jugar al difícil camp del Gran Canaria, i a la jornada 6 reben a l'Unicaja. No pinta bé, però el Manresa sempre acaba sorprenent quan menys t'ho esperes. I quan arribi la primera victòria, tot serà diferent i s'animaran. Slokar i Andre Owens segueixen acoplant-se, i no fan mala pinta. Poden ser importants.