<strong>Quarts de final de Turquia</strong>

Amb els vuitens acabats, podem parlar de que les favorites han complert i de que tot sembla portar-nos cap a la final -o almenys semifinals- que tothom s'esperava abans de començar el Mundial: Espanya, Turquia, Argentina i EUA. També han passat de ronda Eslovènia, Rusia, Sèrbia i Lituània, però veig molt difícil que alguna pugui amb les quatre primeres. Potser Lituània i Sèrbia...  I sense temps per descansar dels vuitens, anem a veure com es presenten els quarts i les possibles semifinals del Mundial.






Espanya va fer el seu millor partit del Mundial quan més ho necessitava. Va eliminar a Grècia amb cert patiment, però qui no pateix amb Grècia? Al final del partit tampoc es va patir tant, i això és un bon símptoma. A més, Marc Gasol continua caminant i desaparegut sota els taulers. Quan li doni per jugar, Espanya pot fer moltes coses. Com per exemple, eliminar a Sèrbia a quarts.
Sèrbia va patir molt per eliminar a una bona Croacia. Els serbis són molt millor selecció, amb una defensa que pot ser asfixiant i uns homes alts molt en forma. El problema és per tothom conegut: la joventut i inexperiència. Si contra Espanya tenen una "pájara" així... no crec que els hi perdonin la vida com va fer Croàcia. La clau serà el duel Teodosic-Ricky.

Algú els pot parar?

Eslovènia i Turquia van fer el que tenien de fer: guanyar fàcil, i reservar forces. Tenien rivals assequibles (Austràlia i França respectivament) i van trigar menys de mig partit a sentenciar. El duel de quarts, estaria bastant igualat si no fos per que Turquia és la selecció amfitriona. Jugar contra Turquia és molt difícil, tant per àrbitres com pel públic. De moment ho han guanyat tot, i Turkoglu juga cada vegada millor. El perímetre eslovè haurà d'estar al seu màxim nivell si volen eliminar als turcs. Dragic + Lakovic poden guanyar partits, però no crec que sigui el cas.


Estats units segueix de festa. En el seu millor partit del Mundial, mai sabrem si va ser un bon dia seu o que Angola els va deixar fer. Suposo que va ser una mica de tot. Els 18 triples amb gairebé un 50% d'encert poden ser un bon dia, però les sensacions al camp van ser de que el rival era igual. Haurien guanyat a qui fos.
Per la seva part, Rusia segueix com sempre. Silenciosa, gens espectacular, però complint. Ja està entre les vuit millors seleccions del món, i sense fer soroll. Nova Zelanda era un rival menor, però venia amb unes ganes i una il·lusió que podrien haver patit. Però Rusia, com he dit, és freda i és impossible que perdi els nervis. Sabien que eren millor i van guanyar. I com saben que no poden fer res amb la explosiva selecció dels EEUU, perdran. I els hi sabrà greu, però no faran cap cosa extraordinària, no es mouran del seu joc pla i tàctic.

40 de valoració, un jugador increïble

I avui han passat Lituània i Argentina. Lituània tenia a la dèbil Xina com a rival, i el partit de la jornada i més interessant era el d'Argentina contra Brasil. Era un partit igualat a priori, i així ha sigut. Marcelinho Huertas ha volgut trencar la igualtat fent un partit increïble durant els 39 minuts que ha jugat. I potser hauria sigut suficient, fins que Scola ha volgut. I quan Scola si ha ficat, Argentina ha recuperat sensacions, i el propi Scola ajudat per Delfino han assegurat la victòria i la classificació. Si eliminen a Lituània es trobaran -suposadament- amb Estats Units. Poden ser una bona opció per parar els americans, però encara queda molt per jugar...




Espanya-Sèrbia  8/09/2010
Eslovènia-Turquia  8/09/2010
Rusia-EUA  9/09/2010
Argentina-Lituània  9/09/2010