EEUU, campiona del món de bàsquet 2010
Ahir diumenge va passar el que tothom sabia des de que Espanya va perdre contra Lituània: EEUU va guanyar el Mundial de bàsquet. Amb un Durant espectacular, s'han anat passejant des de que va començar el campionat amb la única excepció del partit de la fase de grups contra Brasil. Ha acabat donant la sensació de que no han tingut rivals seriosos, que potser Argentina, Sèrbia o Espanya els podrien haver posat en problemes, però la realitat és que han guanyat tots els partits de manera incontestable. No es pot parlar ni d'ajudes arbitrals ni de permissivitat amb la seva defensa agressiva. No és el moment de i si? I si Brasil hagués eliminat a Holanda, Espanya hauria guanyat el Mundial de futbol? Ningú se n'ha recordat d'això. No ho fem amb els EUA. Ha guanyat el que s'ho ha merescut.
Turquia pot haver sorprès a molta gent, però a mi personalment no. En l'ànalisi previ ja la vaig posar com a tercera màxima favorita,i veient com ha anant Espanya, jo ja la veia a la final. De fet, al meu quadre final vaig posar una final EEUU-Turquia, amb victòria dels primers. Encara no entenc per què l'entrenador de Turquia va "castigar" a Turkoglu i l'heroi de semifinals, Tunceri. I si es mereixien estar castigats, no sé que ha de fer Ilyasova per estar-ho, però això ja es una altra història. Molt bon campionat dels turcs, que ho han guanyat tot menys el partit contra Estats Units. L'or era un somni irrealitzable, han fet tot el que han pogut i més.
El tercer classificat si que ha sigut una sorpresa. Potser no és una sorpresa que Lituània quedi tercera en un Mundial, però si que és una sorpresa veient la selecció que portaven. Amb els germans Lavrinovic i Kaukenas ausents, i un Jasikevicius massa vell per anar a la selecció, els hi faltava pràcticament el cinc inicial. Només Kleiza estava a l'equip, i s'ha notat. I molt. Kleiza ha sigut el Durant de Lituània, però no va poder fer el miracle a semifinals i eliminar a EEUU. Molts pensen que el lloc de Lituània hauria de ser el d'Espanya si tot hagués anat "normal", però Lituània ha fet com Turquia. Tot guanyat menys el partit contra els NBA. Especialment important va ser la victòria pel tercer i quart lloc. Pocs donaven res per Lituània, però Sèrbia estava destrossada i mai va estar a dins el partit. Es presenta bé el seu europeu de l'any següent. Els haurem de tenir en compte.
També cal parlar d'Espanya, per dolorós que sigui per alguns. Argentina va acabar de donar la última "bufetada" a Espanya en aquest Mundial on gairebé ningú ha donat la talla. Ricky ha estat apàtic i trist sobre la pista, perdut sota les ordres d'Scariolo. Rudy ha tingut partits excelents, però el global ha quedat molt irregular i desdibuixat. Però el problema de veritat ha sigut per dins: Reyes sense la seva "garra i casta" habituals, Garbajosa convertit en un tira-triples que no ha defensat ni agafat un rebot i Marc Gasol. Li ha vingut gran la responsabilitat de suplir el rol d'estrella del seu germà Pau. És que caminava! Només s'esforçava quan tenia un pivot estrella davant. Només Navarro (injusta la seva absència al cinc ideal) i Fran Vázquez han estat a un nivell òptim.De fet, Navarro ha estat increïble, probablement ha fet el seu millor campionat amb la selecció. Però el problema d'Espanya ha sigut Scariolo, sens dubte. Ha partit l'equip, no ha deixat que suplents es sentissin importants, i ha destrossat els ànims de gent que ha de ser important a la selecció en un futur. Claver i l'absent Suárez deuen estar ben contents amb el gomines italià...
Per acabar de tancar el Mundial comentaré el cinc ideal i l'MVP. Però això un altre dia...
| Turquia, flor d'un dia? |
| La sorpresa del campionat, amb Kleiza d'estrella |
| Espanya, la decepció del Mundial |
Per acabar de tancar el Mundial comentaré el cinc ideal i l'MVP. Però això un altre dia...


3 comentaris:
14 de setembre del 2010, a les 0:00
14 de setembre del 2010, a les 1:15
Crec que USA podria haver portar com a mínim 8 o 9 equips del mateix nivell que el que ha portar en aquest mundial, i lluitar per l'or.
És una altra cultura i els nens neixen, alguns en el guetto més pobre encara que sigui el país mes ric, amb una pilota spalding sota el braç.
I els canells "raza blanca tirador" serbis i lituans no neixen, es fan.
Recomano des d'aquí Trough the fire, un documental sobre Sebastian Telfair, o qualsevol AND1 Mixtape per entendre-ho.
14 de setembre del 2010, a les 9:59
Publica un comentari a l'entrada