<strong>Alonso surt de Monza a 21 punts del líder</strong>

Una carrera perfecta per Alonso, pole, victòria i volta ràpida en cursa.

Si fa unes setmanes deia que veia a Hamilton més madur que en passades temporades, ara, amb la pressió del final del campionat i liderant-lo, torna el nerviós Hamilton, prenent riscos on no es necessari. Al segon revolt de la primera volta, Hamilton té un toc amb Massa trencant així la direcció i veient com al final de la cursa baixa a la segona posició del mundial on Webber li treu 5 punts.

Qui més profit treu d’aquesta cursa es Fernando Alonso. Els Red Bull en aquesta carrera no han estat al seu millor nivell per la simple raó de que Monza és un circuit de motor i ells porten un motor Renault. Un motor que no destaca per la prestació de velocitat punta més aviat per la elasticitat que ofereix al sortir de les corbes, cosa que ajuda al sortir de les xicanes de Monza, però les rectes són el que marca el temps final de la volta. Els seus dos únics rivals al mundial Webber i Hamilton, fent 6è i una retirada respectivament, es una combinació casi immillorable per l’asturià, qui fa 25 punts que el situen 3r a 21 punts del líder Marc Webber.

En aquesta cursa em tingut ordres d’equip d’una manera molt sutil per part de Vettel... “my engine is dying” (el meu motor s’està morint), però només aquesta fallida va durar un sector, poc més del que triga Webber a adelantar-lo, lo més curiós es que ningú en parla.

La clau de la victòria d’Alonso: Pit stop.

Els Ferrari eren el millor cotxe de Monza, però Alonso al traccionar malament a la sortida perd la posició respecte Button i fins i tot tenen una batalleta amb Massa on inclús s’arriben a tocar tots dos però sense majors conseqüències. Button lidera la carrera, Alonso el seguia desde darrera demostrant un millor ritme i Massa tanca el podi. Tot i que l’asturià tenir un millor ritme de carrera no podia superar a Button de cap manera, a Monza si no tens un ritme de cursa bastant més elevat no pots avançar. Tots dos sabien que qui més retardava la entrada a boxes més possibilitats té de guanyar posició. Qui primer ho fa es l’anglès, ja que encara sent un pilot molt fi havia bloquejat els pneumàtics unes cuantes vegades per la pressió d’Alonso. Aquest fa una volta ràpida mentre el Button està al Pit Stop però tampoc era molt bona, seguidament entra i els mecànics fan un canvi de rodes més ràpid que els de McLaren, aconseguint així que Alonso entri en cursa per davant del sorprès pilot Britànic, demanant explicacions per radio d’on havia perdut el temps.

Una victòria com en els vells temps, guanyada en els Pit Stops.

L’apunt final.

Personalment Bridgestone no porta els compostos òptims per aquesta carrera, com demostra Sebastian Vettel, qui fa 52 voltes amb el compost més tou i cambia el pneumàtic perquè es obligatòria una passada per boxes. Teòricament el compost més tou en aquesta cursa es el que més degradació té i menys voltes pot rodar en comparació amb un compost més dur, encara que et dóna unes millors prestacions sobretot a la hora de fer la sortida i a les primeres voltes, ja que assoleix la temperatura òptima de funcionament més ràpid que un compost més dur.

A l’anterior cursa li va tocar no puntuar a Alonso, en aquesta a Hamilton, qui ens reservarà el següent cop de teatre a Shangai?