<strong>Mundial de Turquia (I)</strong>

Aquest cap de setmana és un somni pels qui ens agraden els esports. Comença la lliga de futbol, el mundial de bàsquet, la Volta a Espanya i hi ha grans premis de motociclisme i de F1. Però aquest post només va sobre el Mundial, i sobre els candidats a guanyar-lo. Ho he deixat en 7 seleccions: EUA, Espanya, Turquia, Argentina, Grècia, Brasil i Sèrbia. L’ordre és de màxim favorit a menys, sempre sota la meva opinió. En aquest post veurem les 4 pitjor col·locades (a priori) per fer-se amb l’or, les 4 seleccions que si arriben a la final serà una sorpresa: Argentina, Brasil Sèrbia i Grècia.

Sèrbia

Present i futur, ambició màxima.

Finalista de l’últim Eurobasket, la selecció de Sèrbia ja no serà una sorpresa ni anirà de “tapada”. Els joves s’han fet grans, diu la premsa. Però la realitat és que encara són molt joves, i la inexperiència els pot passar factura. Des del jove base Teodosic al veterà pivot (de 27 anys) Nenad Krstic, no tenen cap posició mal coberta. Potser en el llançament exterior, amb l’absència de l’ex-verdinegre Tripkovic poden patir una miqueta. A favor:

- rotació de pivots alts,forts i amb recursos.

- Teodosic pot guanyar partits gairebé ell sol 

- Agressius tot el partit en defensa

En contra:

- potser massa joves 

- dèbil llançament exterior

                                                                      Brasil

Ja ha arribat el moment de donar a sorpresa

La força de Brasil és la seva convocatòria. Tenen a tots els jugadors disponibles. O els tenien, fins la lesió del pivot NBA Nené Hilario. El joc interior és dels més poderosos del Mundial, i Splitter i Varejao es complementen molt bé. A més Marcelinho Huertas és un base de garanties i la seva estrella és l’aler Leandrinho Barbosa. Barbosa serà la primera opció d’atac, i quan descansi jugaran amb la parella interior. El principal problema que poden tenir és la seva  inexperiència en rondes avançades de competicions internacionals.

A favor:

- Joc interior 

- Barbosa té ratxes on és imparable

En contra: 

- Falta de suplents 

- Anarquia en atac molts moments 

- Lesions durant la preparació

Grècia

Sempre van a per medalla

Els grecs s’assemblen a Espanya en una cosa: tenen una base vella, però que es va renovant. Des del 2005, que va guanyar l’or en l’Eurobasket, sempre han optat a les medalles. Diamantidis i Spanoulis seguiran sent els referents, i tenen un joc interior molt versàtil i interessant. El 5 titular serà Ioannis Bouroussis, però té molts recanvis i molt variats. Falten Papadopoulos i sobretot Papaloukas, però com he escrit, la renovació ja és una realitat. Zizis és el substitut de l’ex-estrella (de la selecció) Papaolukas, mentres que Schortsianitis (l’anomenat Baby-Shaq) supleix el rol de Papadopoulos.

A favor:

- experiència i rols molt definits 

- Perímetre molt perillós i amb molts jugadors 

- Joc alegre i ràpid

En contra: 

- Boroussis pot arribar molt just de la lesió 

- En partits travats, poden patir.

Argentina

Fi de cicle?

Porten 10 anys jugant tots junts. Són molts anys, podrien jugar amb els ulls embenats. Aquesta és la seva força, i no és pas poca cosa. Potser els hi falta la gran estrella, Manu Ginobili, però un cinc inicial que és: Prigioni/ Delfino/Nocioni/Scola/Oberto és un cinc de garanties. Tot i que la presència de Nocioni està entre cometes, ja que el seu club no el vol deixar participar al Mundial fins que no es recuperi al 100% de la seva lesió al turmell. Tenen un o dos suplents de garanties, però la sensació és que l’equip titular sumarà molt i molt minuts. I ja són bastant grans...

A favor: 

- Podrien jugar amb els ulls tancats del que es coneixen

- Competitivitat exageradament alta 

- Potser hi ha un o cap pivot que pugui parar a Luis Scola

En contra: 

- Acumulació de minuts dels titulars 

- Nocioni és l’ànima de l’equip, i potser no juga 

- Edat